EL PLÀTAN GROC era en realitat un plàtan molt madur.
Hi havia en un camp un plàtan d’un plataner que era de
color groc. I tots els altres plàtans, que eren
de color verd, es reien d’ell.
-He, he! Mira, un plàtan groc. Que estrany que és!
EL PLÀTAN GROC es girava i deia:
-És que vosaltres sou uns immadurs: encara no heu madurat,
no sou bons. Ja veureu, algun dia també vosaltres us
fareu grocs. Ser groc vol dir estar bo.
Però els plàtans de color verd es troxaven de riure.
Fins que un dia, dos nens van passar per sota del plataner
passejant i van veure EL PLÀTAN GROC.
-Mira, un PLÀTAN GROC. Que bo!!!
I un nen va agafar el plàtan i se’l va menjar. Quan va
acabar va dir en veu alta, i el van sentir tots els
plàtans del plataner:
-És el plàtan més bo que m’he menjat mai!!! Bufa,
però tots aquests altres plàtans són verds, no estan
bons. Vinga, continuem, que ja no ens podem menjar
cap altre plàtan.
I els nens van continuar caminant, Tots els plàtans
de color verd es van quedar silenciosos a l’arbre,
mirant-se els uns als altres, desitjant ser bons
com EL PLÀTAN GROC.
A partir d’aquell dia ja no es van riure més dels
PLÀTANS GROCS. Tots desitjaven madurar. I a poc a poc
quan es van anar fent grocs i veien que se’ls anaven
a menjar, es posaven molt contents.
I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT!!!
A reveure!!!
SOS. Ensenyament públic de qualitat
