EL PETIT INDI
A les planures de l’oest hi viuen els indis sioux.
Són els millors caçadors del món.
Els agrada caçar bisons i per seguir el rastre del bisó
cal caminar sense fer:
NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.
En Llobató era el més petit dels indis sioux.
Però volia ser el més gran caçador de bisons de tota la plana.
I per això s’entrenava a caminar sense fer:
NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.
S’entrenava, s’entrenava i s’entrenava.
Caminava pel bosc tot arrupit i... CRAC!!!
Havia trencat una branca sense voler.
Caminava pel bosc tot arrupit i... CLOC!!!
Havia fet caure una pinya sense voler.
Caminava pel bosc tot arrupit i... BARRABUM!!!
Havia fet rodolar una pedra, sense voler.
Ai!!! És tan difícil caminar sense fer soroll...
El petit Llobató s’entrenava i s’entrenava. I un dia,
quan caminava pel bosc tot arrupit, tan arrupit que
no aixecava ni tres pams de terra gairebé sense fer
NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.
la ploma que duia al cap es va ficar dins del nas d’un bisó!!!
El bisó, que ni havia sentit venir en Llobató,
Va fer un esternut: ATXUMMMMMMM!!!
Tan fort, que va espantar tot el ramat de bisons.
Quan els bisons s’espanten, corren i corren i corren
fent un soroll més gros que un terratrèmol:
PATATRUC!!! PATATRUC!!! PATATRUC!!!
Feien els bisons corrent.
Ho feien tan i tan fort que no van deixar sentir
els xiscles d’alegria que feia el petit indi Llobató:
IAOUUUUUAAAAUUUU!!! IAOUUUUU!!! IAOUUU!!!
En Llobató, petit gran caçador, xisclava, saltava
i ballava perquè ja sabia caminar sense fer:
NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.
A reveure!!!
SOS. Ensenyament públic de qualitat
